Nom de l’infant: X
Curs on està: P5
Diagnòstic: Trastorn Generalitzat del Desenvolupament
Situació Familiar: Viu amb el pare, la mare i la germana. Té molta relació amb l’àvia. És una família que li costa acceptar les dificultats del seu fill. Són bastant dispersos ells també.
Observacions:
En aquest moments està ben adaptat a l’escola, li agrada venir i es sent còmode a l’aula.
Va al CDIAP des del juny del 2009, just abans d’iniciar l’escola, se li passen proves psicològiques i logopèdiques i s’extreu el diagnòstic citat anteriorment. Allà se li fa seguiment un cop per setmana , en un principi es tractava logopèdia i tractament psicològic i ara ja només es fa tractament psicològic. La persona que porta el cas és la Mireia Escardíbul.
Aquí a l’escola té dues hores setmanals de suport individual on treballem la part més relacional entre igual i amb l’adult i el joc simbòlic.
Pel que fa a comunicació realitza unes frases molt simples per la seva edat i només comunica quan té un problema personal, costa molt d'entendre'l perquè fa frases molt estereotipades. Sovint li fem repetir les coses i li demanem que ho digui més fort i llavors articula millor. No intervé mai en les converses col·lectives, no sabem si perquè no sap del que es parla o perquè no l’interessa.
Pel que fa els aprenentatges de la lectura i escriptura, coneix moltes lletres però no les identifica dins de la paraula. identifica el seu nom però no identifica el nom de cap company. Coneix els números però li costa molt comptar perquè no és capaç de seguir el ritme tot assenyalant el que vol comptar. En aquest punt és precís comentar que la mare és mestre d’infantil i a casa treballa molt els aprenentatges més acadèmics.
A nivell motriu no està en la seva edat, tampoc en la motricitat fina. Tot i així, busca molt el contacte físic.
La relació amb els iguals és molt deficitària, ell verbalitza que té dos amics a la classe, però no juga amb ells ni es relaciona. Quan fan coses, jocs en petit grup ell mai no hi participa. Quan la mestra explica ell mai està al cas, sinó que aprofita aquests moments per desconnectar, si en aquell moment li fas alguna pregunta sobre el tema del que s’està parlant per tal d’introduir-lo, contesta, però utilitzant un llenguatge molt estereotipat on d’un concepte encadena amb un altre sense un sentit lògic.
Té trets molt obsessius, si el deixes escollir un tema per parlar, jugar, dibuixar, etc. Sempre tria els trens o els dinosaures. No fa joc simbòlic i s’obsessiona amb les rodes.
Des de l’escola les recomanacions que hem fet és que segueixin les pautes del CDIAP, que treballin la part emocional i afectiva des de casa, i que per tal de treballar la relació amb els nens i nenes de la seva edat vagi al parc.
El fet que aquest any estigui cursant P5 i se li acabi l’opció d’anar al CDIAP ens preocupa i ens agradaria que pogués seguir el tractament al CSMIJ o en el seu lloc en algun centre privat.
És una pena però si accedeix al CSMIJ tinc entés que no podrà anar un cop per setmana, sinò més aviat el tracte un cop al mes. Penso que és un retràs important en l'evolució d'aquest nen retirar-li les ajudes setmanals.
ResponEliminaDe nou els recursos són molt limitats ja que no totes les famílies poden pemetre's un centre privat.
Hauries d'intentar respondre els comentaris dels companys i participar en els seus blogs.
ResponEliminaRecorda que has d’evitar totalment posar noms resls; substitueix el que hi apreixen, sisplau. No és un blog privat i cal preservar la privacitat.
Hem de parlar amb la família a veure si pot anar a un centre privat, ja que com tu dius, Sandra, només aniria un cop al mes i seria tirar enrere.Cal mirar si poden assolir el cost o si volen.
ResponElimina